El passat 14 d'abril començaren a Almenara els actes d'homenatge a José María Sáez Melchor amb una xarrada sobre ell, un "rotspanier" deportat al camp de Mauthausen.
José María Sáez Melchor va nàixer a Almenara el 26 de maig de 1920, era el tercer fill de Baptista Sáez i Primitiva Melchor. El seu pare, Bautista, va ser un dels milers de valencians que van emigrar a Nova York en els anys vint.
Va ser incorporat a les files de l'Exèrcit Popular de la República el 1938. Va lluitar a Catalunya. En acabar la Guerra Civil, José va ser internat en un camp de refugiats al sud de França i obligat a entrar en una Companyia de Treballadors Estrangers per fortificar la línia defensiva Maginot. El 20 de juny de 1940 va ser detingut per l'exèrcit nazi a la zona dels Vosges i el s'internen en Frontstalag 122 a Chaumont. Més tard, José va ser enviat al Stalag XII-D de Trier. Després de perdre la condició de presoner de guerra per ser republicà espanyol, va ser deportat al costat d'altres 357 compatriotes al camp d'extermini de Mauthausen el 3 abril 1941.
José va passar la quarantena a la pedrera de granit, i més tard va entrar a formar part del Kommando Cèsar, un grup de treballadors especialitzats que feien tasques de construcció fora del perímetre del camp, com en Vöcklabruck, Ternberg i Schlier Redl-Zipf. Formar part d'aquest Kommando va ser fonamental per sobreviure a l'infern, el fet de desenvolupar tasques de treball qualificat per a corporacions municipals, companyies privades o el Ministeri de la Guerra li va permetre tenir millors condicions de vida i alimentació. A més, la fèrria disciplina del kapo César Orquín va establir forts llaços d'afecte i companyerisme. José va ser alliberat per les tropes nord-americanes a Ebensee el 6 maig 1945.
Va ser repatriat a França al costat dels seus companys de Kommando Ángel Olivares i José Clua. Va viure a Vitry-sur-Seine amb la seva dona Yvonne i la seva filla Tita fins a la seva mort (1958), a causa de les seqüeles d'un accident laboral amb una vagoneta durant el captiveri.
Àlbum de fotografies de Pere Hormigos
José María Sáez Melchor va nàixer a Almenara el 26 de maig de 1920, era el tercer fill de Baptista Sáez i Primitiva Melchor. El seu pare, Bautista, va ser un dels milers de valencians que van emigrar a Nova York en els anys vint.
Va ser incorporat a les files de l'Exèrcit Popular de la República el 1938. Va lluitar a Catalunya. En acabar la Guerra Civil, José va ser internat en un camp de refugiats al sud de França i obligat a entrar en una Companyia de Treballadors Estrangers per fortificar la línia defensiva Maginot. El 20 de juny de 1940 va ser detingut per l'exèrcit nazi a la zona dels Vosges i el s'internen en Frontstalag 122 a Chaumont. Més tard, José va ser enviat al Stalag XII-D de Trier. Després de perdre la condició de presoner de guerra per ser republicà espanyol, va ser deportat al costat d'altres 357 compatriotes al camp d'extermini de Mauthausen el 3 abril 1941.José va passar la quarantena a la pedrera de granit, i més tard va entrar a formar part del Kommando Cèsar, un grup de treballadors especialitzats que feien tasques de construcció fora del perímetre del camp, com en Vöcklabruck, Ternberg i Schlier Redl-Zipf. Formar part d'aquest Kommando va ser fonamental per sobreviure a l'infern, el fet de desenvolupar tasques de treball qualificat per a corporacions municipals, companyies privades o el Ministeri de la Guerra li va permetre tenir millors condicions de vida i alimentació. A més, la fèrria disciplina del kapo César Orquín va establir forts llaços d'afecte i companyerisme. José va ser alliberat per les tropes nord-americanes a Ebensee el 6 maig 1945.
Va ser repatriat a França al costat dels seus companys de Kommando Ángel Olivares i José Clua. Va viure a Vitry-sur-Seine amb la seva dona Yvonne i la seva filla Tita fins a la seva mort (1958), a causa de les seqüeles d'un accident laboral amb una vagoneta durant el captiveri.
Àlbum de fotografies de Pere Hormigos
Comentarios
Publicar un comentario