Ir al contenido principal

Actes d'homenatge a José Sáez Melchor (part 1)

El passat 14 d'abril començaren a Almenara els actes d'homenatge a José María Sáez Melchor amb una xarrada sobre ell, un "rotspanier" deportat al camp de Mauthausen.


José María Sáez Melchor va nàixer a Almenara el 26 de maig de 1920, era el tercer fill de Baptista Sáez i Primitiva Melchor. El seu pare, Bautista, va ser un dels milers de valencians que van emigrar a Nova York en els anys vint. 

Va ser incorporat a les files de l'Exèrcit Popular de la República el 1938. Va lluitar a Catalunya. En acabar la Guerra Civil, José va ser internat en un camp de refugiats al sud de França i obligat a entrar en una Companyia de Treballadors Estrangers per fortificar la línia defensiva Maginot. El 20 de juny de 1940 va ser detingut per l'exèrcit nazi a la zona dels Vosges i el s'internen en Frontstalag 122 a Chaumont. Més tard, José va ser enviat al Stalag XII-D de Trier. Després de perdre la condició de presoner de guerra per ser republicà espanyol, va ser deportat al costat d'altres 357 compatriotes al camp d'extermini de Mauthausen el 3 abril 1941.

José va passar la quarantena a la pedrera de granit, i més tard va entrar a formar part del Kommando Cèsar, un grup de treballadors especialitzats que feien tasques de construcció fora del perímetre del camp, com en Vöcklabruck, Ternberg i Schlier Redl-Zipf. Formar part d'aquest Kommando va ser fonamental per sobreviure a l'infern, el fet de desenvolupar tasques de treball qualificat per a corporacions municipals, companyies privades o el Ministeri de la Guerra li va permetre tenir millors condicions de vida i alimentació. A més, la fèrria disciplina del kapo César Orquín va establir forts llaços d'afecte i companyerisme. José va ser alliberat per les tropes nord-americanes a Ebensee el 6 maig 1945.



Va ser repatriat a França al costat dels seus companys de Kommando Ángel Olivares i José Clua. Va viure a Vitry-sur-Seine amb la seva dona Yvonne i la seva filla Tita fins a la seva mort (1958), a causa de les seqüeles d'un accident laboral amb una vagoneta durant el captiveri.











Àlbum de fotografies de Pere Hormigos




Comentarios

Entradas populares de este blog

Las escuelas nuevas "Miguel de Cervantes"

“Para nosotros es mucho más grave el que nos hayan entregado una España sin escuelas y un país donde más de la mitad de sus habitantes no saben ni leer ni escribir” . Rodolfo LLopis Por lo que respecta a esta localidad ya se plantea en junio de 1932 [1] a la Corporación por parte del Consejo Local de Primera Enseñanza la necesidad de construir tres escuelas unitarias nuevas: una de párvulos, una de niños y otra de niñas además de las dos existentes; tanto por el lamentable estado en el que se encuentran los locales donde se dan clases como por el aumento de la población infantil. Para la construcción de las nuevas escuelas el Ayuntamiento compra los solares por un valor de 1500 pesetas [2] . El principal problema con el que se enfrentarían es el de aportar el 25% del presupuesto para la construcción que ascendía a un total de 135.812,12 pesetas, de las cuales se aportarían 33.245,69 pesetas antes del comienzo de las obras como aval. Se acuerda formalizar u

La II República en Almenara

El domingo 12 de abril, los votantes acudieron a las urnas con la convicción de que se trataba de algo más que de unas elecciones municipales parciales. El gobierno, deseoso de saber con qué respaldo contaba, procuró que las elecciones tuvieran una mínima transparencia. Evidenciaron los resultados el rotundo fracaso de la Monarquía. Las candidaturas antimonárquicas habían arrollado en los principales núcleos de población. En Almenara los resultados electorales arrojados por las elecciones fueron los siguientes: ” 3 regionalistas no monárquicos, 2 demócratas, 2 de derecha republicana y 3 indeterminados monárquicos ”. [1] Por desgracia, no conocemos cómo se recibió la República en Almenara, puesto que no se ha hallado el Libro de Actas Municipales correspondiente al año 1931. Tan sólo disponemos de los borradores del Acta de la Constitución del nuevo Ayuntamiento de fecha 13-6-1931, [2] integrado por:                  Alcalde  Joaquín Llusar Guinot (P. Radical)   

El camp de concentració franquista d’Almenara

  “Campos de concentración en la España de Franco fueron los estables y si queremos, los provisionales (…). Centros de detención ilegal y extrajudicial que regidos por la administración militar y utilizados para internar y clasificar, sin juicio, a prisioneros de guerra y en ocasiones a civiles”. Rodrigo, Javier. Cautivos (2005).   La derrota va obligar les tropes republicanes a abandonar les armes en les seues trinxeres i a passar-se sense elles, amb els braços en alt, fins a arribar a un lloc en el qual foren visibles per a les forces sublevades i davant el menor engany o rebel·lia pogueren ser disparats. Més de 130 camps sense comptar els eventuals i d'evacuació van ser oberts per a confinar a l'exèrcit derrotat. Els primers dies no tenien res per la menjar, per això els tancats van arribar a menjar-se les fulles o les arrels dels arbres o els insectes que trobaven. Van ser amuntegats en llocs on no cabien sense les mínimes condicions d'higiene. A les ciutat