"Els únics dos triomfs que va aconseguir la República van ser la batalla de Guadalajara –una victòria que es va deure més que a un altra cosa al col·lapse de la moral dels italians– i la defensa de la línia XYZ a l’estiu de 1938. Aquesta última va ser la batalla més efectiva en costos humans de tota la guerra per als republicans, que van infligir quatre vegades més baixes als nacionals de les que van patir ells”. Anthony Beevor
El
15 d’abril de 1938, amb l’arribada de les tropes franquistes a Vinaròs, el
territori de la República quedava tallat en dues zones. Finalitzada la campanya
d’Aragó, Franco iniciava l’ofensiva cap a la ciutat de València, una conquesta
prevista per al 25 de juliol. L’endemà, en conéixer la nova destinació de les
tropes de l’Exèrcit del Nord franquista, l’Alt Comandament de l’Exèrcit Popular
de la República constituïa el Grup d’Exèrcits de la Regió Central i passava a
plantejar una nova batalla. L’ordre feia constar que la missió que s’assignava
als diferents exèrcits era la defensiva. Per a això, els caps de l’exèrcit
organitzaren aquesta defensa en profunditat, establint un pla de fortificació
en el qual havien de participar els elements civils.
En
aquest pla es definiren una sèrie de línies defensives, entre les quals destaca
la Línia XYZ o Matallana. El front de guerra quedà estabilitzat el 25 de
juliol, quan començava la Batalla de l’Ebre. Per darrere de la Línia XYZ
pròpiament dita se situaren línies sostenidores i línies de reserva. Així, i
davant la por a l’arribada de les tropes franquistes a València, al mes de
juliol de 1938 s’ordenà la construcció d’altres dues línies fortificades: la
Intermèdia, que aprofita el riu Palància i la serra Calderona, i la Immediata,
que es desplega per l’Horta i el riu Túria. Al seu torn, les tropes sublevades
també fortifiquen per por d’una ofensiva republicana.
De tots aquells fets al voltant de la Batalla per València es
derivà un ric patrimoni material que trobem escampat per horts, serres i
poblacions, a hores d’ara en un estat d’extrema fragilitat. Al País Valencià
tenim una Llei de Patrimoni que en permet la protecció, però cal la seua
aplicació real. Ara, 75 anys després de la fi de la Guerra Civil, el treball
dels investigadors ens permet conéixer millor els fets històrics i la
materialitat resultant. El quadern analitza la història, la riquesa, la rellevància i l’estat
actual de protecció d’aquest patrimoni segons una llei d’aplicació ben curta.
No ha estat possible abraçar totes les infraestructures d’aquell període que
trobem al llarg de tot el País Valencià (refugis i altres línies de defensa
menors), però estem satisfets d’oferir-vos un bon tast de les construccions més
rellevants.
Per això he tingut el plaer de coordinar i mobilitzar un equip d’historiadors, investigadors,
arqueòlegs i fotògrafs al servei de l' objectiu: conéixer millor per
valorar una època i unes restes que tenim a la vora de casa. Vull agrair i
reconéixer els treballs d’investigació, de camp, literaris o gràfics de Manuel
Molina Garel, Carlos Ramón Aguilar, Blas Vicente Marco, Carlos Mallench, José
Durbán, Antonio Moreno Tenas, Eduardo Bravo, Nel·lo Navarro i Joan Miquel
Palomar. Em servisc de la seua labor, a més, per fer una crida a les
institucions valencianes a la conservació, posada en valor i dignificació
d’aquest patrimoni: un instrument pràctic que eduque les noves generacions en els valors de la pau i del respecte.
Imatge de
portada: Observatori de la Brigada «Flechas Azules», enquadrada en el Cos
de Tropes Voluntàries italià (CTV), situat en l’Alto del Ragudo (Viver), després
d’una actuació de conservació i posada en valor de BCM Patrimonio y
Arqueología. (2013. A. M. Tenas)
Comentarios
Publicar un comentario