Memoria Almenara

"Els únics dos triomfs que va aconseguir la República van ser la batalla de Guadalajara –una victòria que es va deure més que a un altra cosa al col·lapse de la moral dels italians– i la defensa de la línia XYZ a l’estiu de 1938. Aquesta última va ser la batalla més efectiva en costos humans de tota la guerra per als republicans, que van infligir quatre vegades més baixes als nacionals de les que van patir ells”.   Anthony Beevor El 15 d’abril de 1938, amb l’arribada de les tropes franquistes a Vinaròs, el territori de la República quedava tallat en dues zones. Finalitzada la campanya d’Aragó, Franco iniciava l’ofensiva cap a la ciutat de València, una conquesta prevista per al 25 de juliol. L’endemà, en conéixer la nova destinació de les tropes de l’Exèrcit del Nord franquista, l’Alt Comandament de l’Exèrcit Popular de la República constituïa el Grup d’Exèrcits de la Regió Central i passava a plantejar una nova batalla. L’ordre feia constar que la missió que s’assignava als di

"No va acabar l’1 abril 1939, sinó el 20 de novembre de 1975, amb la consumpció de qui no deixà d’evocar-la, dia rere dia, fins a la seua rendició davant Déu i davant la Història sense haver deixat d’humiliar mai mitja Espanya, 18 de juliol rere 18 de juliol, data d’infausta memòria que assenyala la més profunda fractura de la nostra història, convertida en festa nacional pels vencedors; 1 d’abril rere 1 d’abril, data d’encara pitjor rememoració, en la qual mai no es va commemorar la Pau sinó la Victòria, en la qual es va repudiar la reconciliació, es va exaltar sense mesura al triomfador i es va humiliar sense límit al derrotat".  Alberto Reig Tapia Després de la derrota republicana, les tropes nacionals de la 58 Divisió del Cos d’Exèrcit de Galícia entren a Almenara comandades per Sergio Martínez Mantecón, cap de les forces d’ocupació. Els vençuts tornen del front de Nules-la Vall d’Uixó deixant les seues armes a l’entrada de la localitat i tranquils: "Franco ha p