Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de noviembre, 2013

Commemoració del 75 aniversari de la Batalla de Llevant (part 2)

Dins del programa d’activitats commemoratives del 75 aniversari de la Batalla de Llevant, el passat divendres 15 de novembre, els membres del grup El Cingle ens feren una xarrada sobre la línia XYZ al seu pas per Almenara, en la qual ens mostraren els documents sobre la seua construcció i descrigueren l’inventari de tots els elements catalogats.  El primer document que parla de la Línia XYZ d’Almenara està datat el 3 de maig: s’hi fa constar que cinc dies abans, concretament el 28 d’abril, es va ordenar als exèrcits de Llevant i Maniobra havien  de dedicar tots els batallons de fortificació de què disposaven i el personal civil que pogueren reclutar a l’organització defensiva. Així mateix, s’ordenava també a una comissió desplaçada de l’Exèrcit del Centre, presidida pel coronel Tomás Ardid Rey, l’estudi d’una segona posició que, a grans trets, s’havia d’estendre d’est a oest per   Almenara, serra del Cid, Azuébar, Almedíjar, Jérica, serra de Javalambre, serra del Sabiñán, per a reco

Commemoració del 75 aniversari de la Batalla de Llevant (part 1)

Divendres passat començaren els actes commemoratius del 75 aniversari de la Batalla de Llevant, en paraules de Vicente Rojo, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit Popular de la República: “Una victoria de resistencia semejante a la de Madrid. El terreno se venía defendiendo palmo a palmo, y si el enemigo lograba conquistar algo lo hacía a costa de numerosísimas bajas…Era una lucha terriblemente encarnizada, en la que nuestro soldado había puesto ya, por la resolución con la que se lanzaba a la pelea, un espíritu patriótico cuyo antecedente estaba en Madrid y que sólo se superaría después en el Ebro”. El govern republicà era conscient que la supervivència de la República no depenia només de l’enfortiment de l’Exèrcit Popular i del fet que es mantinguera la voluntat de resistència de la població civil a la rereguarda. Confiava en una pau negociada en el tauler internacional, que hauria sigut possible si el suport d’algunes potències democràtiques europees com França i la G