La rereguarda és un element clau en qualsevol conflicte armat, ja que és on es du a terme l’activitat econòmica i productiva que assegura el recer, l’aliment, l’assistència sanitària i la producció armamentística que es necessita en el front. L'article intenta captar el protagonisme social de les dones que durant la guerra van assegurar la supervivència en la rereguarda. En aquest context, excepte en les primeres setmanes d’ardor revolucionari en què els rols tradicionals van ser qüestionats per la mobilització de les milicianes, les dones van ser relegades als papers tradicionals d’esposa i mare, tot i que les necessitats bèl·liques van fer que aquests rols adquiriren una dimensió pública. A finals de 1936 estava clar que les dones tenien el seu paper en la rereguarda i els hòmens en el front. Així doncs, elles van alimentar, van defendre i van cuidar la població civil de la rereguarda, però també van treballar per a vestir, guarir i alimentar els hòmens del front. Ací