LA NEVADA DE 1946 O NEVADA DE SANT ANTONI

Començava l’any 1946 en plena postguerra dins d’una Dictadura feixista atroç i una població extremadament empobrida sobreviu amb les cartilles de racionament, la carestia, el pa de serradura i l’estraperlo (comerç il.legal).

S’apreciaven per primera vegada signes d’esperança per al sector citrícola valencià ja que s’autoritzava l’exportació tarongera a Dinamarca i Suècia. No obstant, l’alegria anava a durar ben poc, al llarg del 16 de gener de 1946 començà a nevar copiosament a totes les comarques del País Valencià desbaratant les espectatives i enfonsant encara més la precària economia d’Almenara. La nevada es va allargar durant tota la nit i el dia següent, el dia de Sant Antoni, mantenint-se les temperatures sota zero fins el diumenge 20.

A la Plana Baixa es va perdre tota la collita de taronges que romanien als arbres i que anaven destinades a l’exportació. Davant la dramàtica situació es convocà a València una reunió de l’assemblea tarongera el diumenge 20. Les reclamacions exposades van ser les següents:

Exempció de les contribucions territorials i industrials als exportadors i industrials.
Moratòria en els pagaments de la propietat i del comerç.
Ajuda estatal amb crèdits a un mínim interés i a llarg termini.

El dissabte 26 una comissió es traslladà a Madrid per reunir-se amb els ministres d’Agricultura i Obres Públiques (el qual es va comprometre a augmentar a 4 milions de pessetes la partida destinada a pal.liar la desocupació agrària).

El Consell de Ministres va aprovar un temps després els “préstamos naranjeros” que les Caixes Rurals haurien de tramitar amb els agricultors, res més.

Font Pitarch, D. 1946, l’any de la nevada. Poble, 2009, nº 150 i nº 151.

Abad García, V. Historia de la naranja II (1940-1962). Comité de gestión de cítricos. Valencia. 1989.

Hemeroteca ABC, 17/01/1946.

Fotografia de la nevada en Almenara. Juan Vilar, arxiu familiar.

NO-DO nº160 (28/01/1946). Imatge de la nevada a la ciutat de València

http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-160/1468214/

Comentarios

Entradas populares de este blog

Las escuelas nuevas "Miguel de Cervantes"

“Para nosotros es mucho más grave el que nos hayan entregado una España sin escuelas y un país donde más de la mitad de sus habitantes no saben ni leer ni escribir” . Rodolfo LLopis Por lo que respecta a esta localidad ya se plantea en junio de 1932 [1] a la Corporación por parte del Consejo Local de Primera Enseñanza la necesidad de construir tres escuelas unitarias nuevas: una de párvulos, una de niños y otra de niñas además de las dos existentes; tanto por el lamentable estado en el que se encuentran los locales donde se dan clases como por el aumento de la población infantil. Para la construcción de las nuevas escuelas el Ayuntamiento compra los solares por un valor de 1500 pesetas [2] . El principal problema con el que se enfrentarían es el de aportar el 25% del presupuesto para la construcción que ascendía a un total de 135.812,12 pesetas, de las cuales se aportarían 33.245,69 pesetas antes del comienzo de las obras como aval. Se acuerda formalizar u

La II República en Almenara

El domingo 12 de abril, los votantes acudieron a las urnas con la convicción de que se trataba de algo más que de unas elecciones municipales parciales. El gobierno, deseoso de saber con qué respaldo contaba, procuró que las elecciones tuvieran una mínima transparencia. Evidenciaron los resultados el rotundo fracaso de la Monarquía. Las candidaturas antimonárquicas habían arrollado en los principales núcleos de población. En Almenara los resultados electorales arrojados por las elecciones fueron los siguientes: ” 3 regionalistas no monárquicos, 2 demócratas, 2 de derecha republicana y 3 indeterminados monárquicos ”. [1] Por desgracia, no conocemos cómo se recibió la República en Almenara, puesto que no se ha hallado el Libro de Actas Municipales correspondiente al año 1931. Tan sólo disponemos de los borradores del Acta de la Constitución del nuevo Ayuntamiento de fecha 13-6-1931, [2] integrado por: Alcalde Joaquín Llusar Guinot (P. Radical)

El camp de concentració franquista d’Almenara

“Campos de concentración en la España de Franco fueron los estables y si queremos, los provisionales (…). Centros de detención ilegal y extrajudicial que regidos por la administración militar y utilizados para internar y clasificar, sin juicio, a prisioneros de guerra y en ocasiones a civiles”. Rodrigo, Javier. Cautivos (2005). La derrota va obligar les tropes republicanes a abandonar les armes en les seues trinxeres i a passar-se sense elles, amb els braços en alt, fins a arribar a un lloc en el qual foren visibles per a les forces sublevades i davant el menor engany o rebel·lia pogueren ser disparats. Més de 130 camps sense comptar els eventuals i d'evacuació van ser oberts per a confinar a l'exèrcit derrotat. Els primers dies no tenien res per la menjar, per això els tancats van arribar a menjar-se les fulles o les arrels dels arbres o els insectes que trobaven. Van ser amuntegats en llocs on no cabien sense les mínimes condicions d'higiene. A les ciutat

Memoria Almenara

Buscar este blog