Començava l’any 1946 en plena postguerra dins d’una Dictadura feixista atroç i una població extremadament empobrida sobreviu amb les cartilles de racionament, la carestia, el pa de serradura i l’estraperlo (comerç il.legal). S’apreciaven per primera vegada signes d’esperança per al sector citrícola valencià ja que s’autoritzava l’exportació tarongera a Dinamarca i Suècia. No obstant, l’alegria anava a durar ben poc, al llarg del 16 de gener de 1946 començà a nevar copiosament a totes les comarques del País Valencià desbaratant les espectatives i enfonsant encara més la precària economia d’Almenara. La nevada es va allargar durant tota la nit i el dia següent, el dia de Sant Antoni, mantenint-se les temperatures sota zero fins el diumenge 20. A la Plana Baixa es va perdre tota la collita de taronges que romanien als arbres i que anaven destinades a l’exportació. Davant la dramàtica situació es convocà a València una reunió de l’assemblea tarongera el diumenge 20.