Memoria Almenara

Diversas organizaciones y ciudadanos a título personal están apoyando este manifiesto que reproducimos. Si deseas apoyar con tu firma el documento puedes hacerlo enviando un email con todos tus datos: nombre y dni a memorialmenara@gmail.com  RECUPERAR EL PATRIMONIO VALENCIANO DE LA GUERRA CIVIL: UNA OPORTUNIDAD IRRENUNCIABLE. El patrimonio valenciano de la guerra civil se encuentra en estado de gran fragilidad. En 2004 el  Consell Valencià de Cultura  informó sobre el estado del patrimonio material e inmaterial de la Guerra Civil (1936-1939) y llamó a su recuperación y puesta en valor bajo la prescripción de su uso como monumento para la paz. Se van a cumplir 10 años de esta declaración que situó el punto de partida del reencuentro de los valencianos con su pasado. Es un pasado compartido, de todos, que debemos recuperar con perspectiva de futuro. En 2007 las Cortes Valencianas se pronunciaron en la misma dirección por medio de una proposición no de ley sobre  la regulari

Dins del programa d’activitats commemoratives del 75 aniversari de la Batalla de Llevant, el passat divendres 15 de novembre, els membres del grup El Cingle ens feren una xarrada sobre la línia XYZ al seu pas per Almenara, en la qual ens mostraren els documents sobre la seua construcció i descrigueren l’inventari de tots els elements catalogats.  El primer document que parla de la Línia XYZ d’Almenara està datat el 3 de maig: s’hi fa constar que cinc dies abans, concretament el 28 d’abril, es va ordenar als exèrcits de Llevant i Maniobra havien  de dedicar tots els batallons de fortificació de què disposaven i el personal civil que pogueren reclutar a l’organització defensiva. Així mateix, s’ordenava també a una comissió desplaçada de l’Exèrcit del Centre, presidida pel coronel Tomás Ardid Rey, l’estudi d’una segona posició que, a grans trets, s’havia d’estendre d’est a oest per   Almenara, serra del Cid, Azuébar, Almedíjar, Jérica, serra de Javalambre, serra del Sabiñán, per a reco

Divendres passat començaren els actes commemoratius del 75 aniversari de la Batalla de Llevant, en paraules de Vicente Rojo, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit Popular de la República: “Una victoria de resistencia semejante a la de Madrid. El terreno se venía defendiendo palmo a palmo, y si el enemigo lograba conquistar algo lo hacía a costa de numerosísimas bajas…Era una lucha terriblemente encarnizada, en la que nuestro soldado había puesto ya, por la resolución con la que se lanzaba a la pelea, un espíritu patriótico cuyo antecedente estaba en Madrid y que sólo se superaría después en el Ebro”. El govern republicà era conscient que la supervivència de la República no depenia només de l’enfortiment de l’Exèrcit Popular i del fet que es mantinguera la voluntat de resistència de la població civil a la rereguarda. Confiava en una pau negociada en el tauler internacional, que hauria sigut possible si el suport d’algunes potències democràtiques europees com França i la G

La rereguarda és un element clau en qualsevol conflicte armat, ja que és on es du a terme l’activitat econòmica i productiva que assegura el recer, l’aliment, l’assistència sanitària i la producció armamentística que es necessita en el front. L'article intenta captar el protagonisme social de les dones que durant la guerra van assegurar la supervivència en la rereguarda. En aquest context, excepte en les primeres setmanes d’ardor revolucionari en què els rols tradicionals van ser qüestionats per la mobilització de les milicianes, les dones van ser relegades als papers tradicionals d’esposa i mare, tot i que les necessitats bèl·liques van fer que aquests rols adquiriren una dimensió pública. A finals de 1936 estava clar que les dones tenien el seu paper en la rereguarda i els hòmens en el front. Així doncs, elles van alimentar, van defendre i van cuidar la població civil de la rereguarda, però també van treballar per a vestir, guarir i alimentar els hòmens del front. Ací

El passat dilluns 29 de juliol, Nel.lo Navarro i jo, vam tenir l'oportunitat d'oferir-vos una visita al castell d'Almenara des d'un punt de vista diferent, la visió d'un soldat de la 57 BM de  l'Exèrcit Popular, Josep Lalueza.  El jove va passar a la serra d’Espadà bona part de la guerra. Durant la seua estada a Almenara, a l’estiu de 1938, Josep Lalueza va escriure un diari en què va anotar les activitats, els incidents, atacs, bombardejos, etc. que conformaren la seua vida diària de soldat. A més, va ser milicià de la cultura. La seua tasca consistia a ensenyar a llegir i escriure els soldats. A partir dels seu diari reconstruírem, breument, com es va viure a Almenara la Batalla de Llevant, recordant la importància defensiva de la XYZ i els seus constructors i defensors.  El jove barceloní arribà a Almenara el 13 de juny de 1938, moment en el qual els feixistes intentaven conquerir Castelló i bombardegen la majories de pobles de la Plana.  Ell e

Tras la crisis del Gobierno de finales de 1935 por la aparición pública de inmoralidades administrativas de los radicales como el estraperlo o el caso Nombela, el Presidente Alcalá-Zamora convocó elecciones para febrero de 1936. Después de la desastrosa experiencia del Bienio Negro, las fuerzas de izquierda concurrieron unidas a las elecciones. Los frentes nacen de la estrategia de la Internacional Comunista para frenar el fascismo tras el ascenso de Hitler al poder. Así se creó el Frente Popular para oponerse a la derecha y al reaccionarismo, se unían así: los republicanos de IR y de UR, los socialistas del PSOE, los comunistas del PCE y del POUM, y los sindicalistas de UGT y CNT. La coalición de derechas la formaron la CEDA, los monárquicos y los tradicionalistas. El 16 de febrero de 1936 se produjo la victoria del Frente Popular en todas las grandes ciudades. En el País Valenciano, el frente obtuvo 429.000 votos y la coalición derechista 380.000. En Castellón, el triunfo