Ir al contenido principal

Entradas

La solidaritat d'Almenara amb Carcaixent en la Pantanada de Tous

Cada vegada que hi ha una catàstrofe natural que causa un gran patiment als ésser humans, apareix la solidaritat i l’empatia de la societat. En este cas, ens farem ressò de la resposta del poble d’Almenara a una tragèdia com la Pantanada de Tous. Ara fa 40 anys, el 20 d’octubre de 1982, pocs dies abans de les eleccions generals del 28 d’octubre i de la visita a Espanya del Papa Joan Pau II, una ciclogènesi explosiva entre la nit del 19 al 20 ocasionava que la presa de Tous començara a desbordar-se. Tot i que van obrir les comportes, passades les set de la vesprada la tragèdia ja era inevitable i va col·lapsar. La crescuda d’aigua va arribar als 16.000 metres cúbics per segon i arrasà les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, especialment poblacions com Sumacàrcer, Gavarda, Beneixida, Alberic, Carcaixent i Algemesí. La Pantanada de Tous causà milers de damnificats i va deixar 60.000 milions de pessetes (uns 300 milions d’euros) en danys materials en agricultura, habitatges i
Entradas recientes

Los refugios de la Guerra Civil en Almenara

  La zona republicana sufrió ataques aéreos desde el inicio de la Guerra, unos dirigidos contra objetivos concretos y otros de carácter indiscriminado, para provocar el miedo y el desaliento entre la población. Las primeras medidas de defensa fueron improvisadas y realizadas por iniciativa ciudadana como las huidas al campo, la construcción de refugios privados, así como la instalación de sacos de tierra en los lugares más transitados. El Gobierno de Negrín promulgó el 28 de junio de 1937 los decretos que regulaban la constitución de los Comités Provinciales de Defensa Especial contra Aeronaves (DECA) y las Juntas Locales de Defensa Pasiva. Sus funciones fueron, esencialmente: – La construcción de nuevos refugios. – La instalación de sirenas para alertar de la presencia de aviones. – La organización de brigadas de salvamento. – La mejora de los servicios de bomberos. – El establecimiento de puestos de socorro de primeros auxilios. – La mejora de la defensa pasiva ajustada

Adolf Schulten, de Numància i Tartessos a Almenara

  Adolf Schulten (Elberfeld, 1870-Erlangen, 1960) va ser un arqueòleg, historiador i filòleg alemany. Va estudiar en les universitats de Gotinga, Bonn i Berlín. És conegut per la seua dedicació a Espanya i les investigacions sobre campaments romans, com els de Numància; sempre li va agradar presentar-se com l'identificador i descobridor del jaciment, encara que no era cert, i per la recerca de Tartessos, en el Coto de Doñana. Schulten va pertànyer al corrent cultural romàntic, atret pels misteris de civilitzacions desaparegudes.                               

El camp de concentració franquista d’Almenara

  “Campos de concentración en la España de Franco fueron los estables y si queremos, los provisionales (…). Centros de detención ilegal y extrajudicial que regidos por la administración militar y utilizados para internar y clasificar, sin juicio, a prisioneros de guerra y en ocasiones a civiles”. Rodrigo, Javier. Cautivos (2005).   La derrota va obligar les tropes republicanes a abandonar les armes en les seues trinxeres i a passar-se sense elles, amb els braços en alt, fins a arribar a un lloc en el qual foren visibles per a les forces sublevades i davant el menor engany o rebel·lia pogueren ser disparats. Més de 130 camps sense comptar els eventuals i d'evacuació van ser oberts per a confinar a l'exèrcit derrotat. Els primers dies no tenien res per la menjar, per això els tancats van arribar a menjar-se les fulles o les arrels dels arbres o els insectes que trobaven. Van ser amuntegats en llocs on no cabien sense les mínimes condicions d'higiene. A les ciutat

José Gallego Ribelles, Pep, l'almenarenc que volia anar a l'Olimpiada Popular de Barcelona

Després de l’èxit de l’Exposició Universal de 1888, Barcelona volia organitzar més actes internacionals. Es va treballar fort en la candidatura per als Jocs Olímpics de 1936 però el 14 d’abril de 1931, onze dies abans de la reunió del COI, es va proclamar la II República, que va acabar amb la monarquia d’Alfons XII. Tot i que les noves autoritats de la República van rebre els membres del COI amb tots els honors, la inestabilitat política va fer que només anaren a Barcelona 8 representants dels 53 comitès previstos. La falta de quòrum va obligar a ajornar la reunió fins el 16 de maig a Lausanne, on els aristòcrates del COI van optar per la conservadora Berlín (43 vots), en comptes de Barcelona (16 vots). Problemes al Berlín nazi Les raons polítiques van tornar a marcar els esdeveniments. El 1933 Adolf Hitler va ser nomenat president del govern. Hitler de seguida va donar suport als Jocs Olímpics de Berlín, veient-los com una gran oportunitat propagandística per al seu règim. A mesura qu

El Centre d’Interpretació de la Línia XYZ d’Almenara

El turisme cultural s’ha convertit en un element estratègic: és un dels pilars per al desenvolupament humà i social, així com un element de cohesió molt potent i generador de riquesa econòmica i cultural. Qualsevol ciutat, poble o regió té i conté patrimoni important, ja siga d’índole urbanística, arquitectònica o etnològica. Tots disposem d’uns recursos turístics que abasten des dels propis del patrimoni natural (paisatge, esports d’aventura, flora, fauna, senderisme...) als del patrimoni cultural material (etnogràfics, històrics, artístics...) i intangibles o genèrics (vent, natura, guerra...). En realitat, tots aquests recursos, tractats de forma convenient, poden transformar-se en productes turístics de gran potencialitat. Però, per tal que aquests recursos puguen ser tractats com a “productes”, han de poder ser presentats de forma comprensible a un públic visitant. Un Centre d’Interpretació té la funció de descodificar la realitat actual i el passat històric d’un territori, per l

100 anys de "la Cucaracha"

Enguany es commemora el centenari de la Grip Espanyola, popularment coneguda com "la Cucaracha", que va matar entre 1918 i 1920 més de 40 milions de persones a tot el món, i és considerada l'epidèmia més devastadora de la història. Un segle després encara no se sap quin va ser l'origen d'aquesta epidèmia que no entenia de fronteres ni de classes socials. Encara que alguns investigadors afirmen que va començar a França en 1916 o a la Xina en 1917, molts estudis situen els primers casos en el campament Funston de la base militar de Fort Riley (Kansas, EUA) pel març de 1918. Després de registrar-se els primers casos a Europa, la grip va passar a Espanya. Els periòdics espanyols van ser els primers a informar sobre una malaltia que estava matant a la població. En la resta d'Europa, a banda i banda de les línies aliades, van censurar tota informació per a no desmoralitzar les tropes ni mostrar feblesa davant l'enemic, per la qual cosa només es va